Memòria històrica: Manuel Carrasco i Formiguera (1890-1938)
En aquests moments en que tots creiem necessari la memòria històrica, és important donar a conèixer la memòria d’un màrtir del nacionalisme català d’arrel cristià, en Carrasco i Formiguera i més ara que novament exigim rehabilitar oficialment al President - Màrtir Companys i és l’hora de demanar el mateix per tots els màrtirs per Catalunya. I volem que la Garriga pugui comptar amb una placa o monument públic de reconeixement a totes les persones que han contribuït al restabliment de la democràcia i els drets nacionals de Catalunya, com vam aprovar la moció presentada per IC-V en el Ple Municipal de la legislatura anterior els regidors de l’Ajuntament de la Garriga dels grups de CIU, ERC, PSC i IC-V.(16 regidors van dir SI i el PP s’abstingué)
“Carrasco i Formiguera, nascut a Barcelona el 1890, és un dels màxims exponents del nacionalisme català d’arrel cristiana de principis del segle XX. El final dramàtic de la seva vida exemplifica el drama polític que patiren molts catalans durant la guerra civil, la defensa de les seves idees li representà ser perseguit a banda i banda del conflicte.
Doctorat en Dret i en Filosofia i Lletres, de jove milità a la Joventut Nacionalista de la lliga Regionalista. En 1920 fou escollit regidor de la Ciutat de Barcelona com independent per la Lliga i el 1922 participà a la fundació d’Acció Catalana. També creà i dirigí el setmanari nacionalista “L’Estevet”, setmanari que publicà unes caricatures que comportaren l’empresonament a Burgos (1923-24) per part de la Dictadura de Primo de Rivera.
Participà en nom d’Acció Catalana i presidint la representació dels partits catalans, en el pacta de Sant Sebastià on s’aconseguí el compromís de les forces republicanes espanyoles a garantir l’autonomia de Catalunya. L’abril de 1931, en proclamar-se la República, fou designat conseller del govern presidit per en Francesc Macià. Al cap d’uns mesos, fou elegit diputat per Girona a les Corts Espanyoles, os es caracteritzà per la seva acció personal de la llibertat religiosa i la integritat de l’Estatut de Núria.
Expulsat d’Acció Catalana, a mitjans de 1932, ingressarà a la recent creada Unió Democràtica de Catalunya, on esdevingué un dels principals líders del partit i membre del Comitè de Govern a partir de 1933 va jugar un paper clau en l’organització del partit i en la formulació de la seva doctrina i mantingué una intensa col·laboració amb la Premsa de l’època i especialment amb la d’Unió.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, Manuel Carrasco – així com Unió -, mantingué la seva fidelitat a la República sense renunciar a l’ideari demòcrata - cristià, fet que provocà el seu assetjament per part d’incontrolats. Aquesta situació desencadenà el seu trasllat a Euskadi com a representant de la Generalitat i, durant el viatge, ell i la seva família foren empresonats pel bàndol sublevat. Un consell de Guerra celebrat a Burgos el condemnà a mort i va ser afusellat el 9 d’abril de 1938, malgrat les gestions realitzades – inclòs el Vaticà - per salvar la seva vida”
Frederic Moreno i Julian
“Carrasco i Formiguera, nascut a Barcelona el 1890, és un dels màxims exponents del nacionalisme català d’arrel cristiana de principis del segle XX. El final dramàtic de la seva vida exemplifica el drama polític que patiren molts catalans durant la guerra civil, la defensa de les seves idees li representà ser perseguit a banda i banda del conflicte.
Doctorat en Dret i en Filosofia i Lletres, de jove milità a la Joventut Nacionalista de la lliga Regionalista. En 1920 fou escollit regidor de la Ciutat de Barcelona com independent per la Lliga i el 1922 participà a la fundació d’Acció Catalana. També creà i dirigí el setmanari nacionalista “L’Estevet”, setmanari que publicà unes caricatures que comportaren l’empresonament a Burgos (1923-24) per part de la Dictadura de Primo de Rivera.
Participà en nom d’Acció Catalana i presidint la representació dels partits catalans, en el pacta de Sant Sebastià on s’aconseguí el compromís de les forces republicanes espanyoles a garantir l’autonomia de Catalunya. L’abril de 1931, en proclamar-se la República, fou designat conseller del govern presidit per en Francesc Macià. Al cap d’uns mesos, fou elegit diputat per Girona a les Corts Espanyoles, os es caracteritzà per la seva acció personal de la llibertat religiosa i la integritat de l’Estatut de Núria.
Expulsat d’Acció Catalana, a mitjans de 1932, ingressarà a la recent creada Unió Democràtica de Catalunya, on esdevingué un dels principals líders del partit i membre del Comitè de Govern a partir de 1933 va jugar un paper clau en l’organització del partit i en la formulació de la seva doctrina i mantingué una intensa col·laboració amb la Premsa de l’època i especialment amb la d’Unió.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, Manuel Carrasco – així com Unió -, mantingué la seva fidelitat a la República sense renunciar a l’ideari demòcrata - cristià, fet que provocà el seu assetjament per part d’incontrolats. Aquesta situació desencadenà el seu trasllat a Euskadi com a representant de la Generalitat i, durant el viatge, ell i la seva família foren empresonats pel bàndol sublevat. Un consell de Guerra celebrat a Burgos el condemnà a mort i va ser afusellat el 9 d’abril de 1938, malgrat les gestions realitzades – inclòs el Vaticà - per salvar la seva vida”
Frederic Moreno i Julian
enviat per Frederic Moreno a la/es
20:06
|
0 comentaris
