Contingut de la sessió ASSOCIACIONISME I COMERÇ del 15 JUNY 2010, en els locals de la Mútua del Carmen de Granollers,organitzada per la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC) i l'Associació Catalana de Treballadors per Compte Propi Vallès Oriental (ACTCPVO)
SITUACIÓ ACTUAL I FUTURA. EL COMERÇ DE PROXIMITAT
1.) Anàlisis situació actual
2.) Necessitats del Comerç:
2.1. Modificacions en la Normativa Fiscal
2.2. Finançament adequat
2.3. Simplificació tràmits municipals
2.4. Dinamització del comerç: Iniciativa, Emprenedoria, Formació i Noves Tecnologies, Millora
de la mobilitat i accessibilitat
COMPROMISOS DE LA CTAC i ACTCPVO AMB EL SECTOR COMERÇ:
A. SALUT I FAMILIA.
1. Defensa del descans dominical en front als horaris de les grans Superficies
2. Estudi de les infermetats professionals del sector comerç, diferenciant diferents grups segons
la seva activitat.
3. Conciliació del treball i la família
B. CONTINUÏTAT.
1.Per l’aprovació del Pla de Mesures Urgents del comerç minorista familiar.
2.La recuperació dels establiments perduts per l’acció de la crisi econòmica.
C. FISCALITAT
Promoure a través de mesures fiscals o altres instruments jurídics compensatoris per la liberalització d’implantació de grans establiments comercials i d’oci.
D. COHESIÓ SOCIAL
Malgrat la llei d’ordenació del Comerç Minorista, elaboració per la Generalitat de Catalunya d’estudis d’impacte socioeconòmic davant la implantació de noves grans Superficies, perquè es puguin desenvolupar les polítiques actives de compensació al comerç familiar minorista.
E. SERVEI.
Difondre, divulgar e impulsar el comerç minorista com servei públic de proximitat, immediatesa i continuïtat personal. Impedint el desequilibri comercial i urbanístic de la Ciutat
F. COMPETÈNCIA.
1. Defensar la lliure competència, e impedir les pràctiques deslleials i monopolístiques.
2. Difondre entre els autònoms la necessitat de complir les lleis i donar una imatge de
transparència en el compliment de la normativa que permetin les diferents negociacions
que anirem fent sota l’ambit de l’Estatut del Treballador Autònom.
G. SOSTENIBILITAT.
Defensa del medi - ambient, per un Centre urbà equilibrat.
H. PARTICIPACIÓ.
La intervenció i col·laboració de l’autònom de comerç en la planificació urbanística, lúdiques artesanals i culturals. Reivindicar el carrer pel ciutadà
I. RELLEU I FORMACIÓ.
Fomentar el relleu generacional del comerç i el cessament de l’activitat així com la jubilació anticipada pel sector.
Adaptar els programes de formació als horaris comercials fent possible l'accés de tots els comerciants.
J. ASSOCIACIÓ.
Reforç del teixit a ssociatiu dels comerciants perquè l’unió fa la força.
TEXT ÍNTEGRE DE LA SESSIÓ
1. SITUACIÓ ACTUAL I FUTUR: COMERÇ DE PROXIMITAT
Fa anys la carrera professional de comerç s’iniciava des de l’aprenentatge com altres activitats, sigui per continuar una tradició familiar o com treballador, amb la idea de treballar tota la vida en la mateixa feina, amb un tracte familiar per part de la empresa i amb poca necessitat acadèmica per iniciar-se en el món del treball. A més a més, el principal objectiu del treballador era la supervivència econòmica, no es valorava el temps lliure i havia clarament definit treballs per a homes i treballs per a dones.
Avui en dia, els possibles treballadors no veuen, en general, com a sortida professional dedicar-se a treballar en un comerç. Es veu com un treball insegur i precari, es busca obtenir un bon sou a canvi de treballar el mínim d’hores, es reclama més temps lliure i el salari es dedica principalment a l’oci personal. Pels joves resulta més atractiu aconseguir ser funcionari o treballador d’un banc que emprendre una carrera professional de comerç sigui com emprenedor d’un negoci o venedor.
Altres problemes surten de la pròpi activitat del comerç, que agreugen la situació: la impossibilitat de poder conciliar la vida familiar i laboral, uns horaris comercials que no facilitan la possibilitat de la formació. Respecta l’aprovació dels horaris comercials, que es podran obrir , el petit comerç dificilment podra competir en aquestes jornades festives amb el comerç de les grans superficies.
Es cert que per millorar la formació continua i l’ocupació s’ha aprovat mesures com l’acreditacions professionals que pòssibiliten l’acces a la formació professional de comerciants o treballadors amb experiència laboral, però que despres no poden seguir els estudis per manca de temps. S’ha de potenciar els Centres Integrals que tinguin en compte les necessitats de les empreses i dels agents econòmics i socials?
El comerç de proximitat necessita les noves tecnologies que li facilitin l’acces a la formació a distància. No es possible al comerciant assistir a cursos en horas laborables, perquè no pot abandonar el seu negoci, o amb iniciatives de dinamització que veiem en Associacions de comerciants com el Gran Centre de Granollers o la Garriga fent servir posant en marxa l’utilització d’un carnet o targeta pel client
Sempre s’ha tingut al comerciant com una mena de defraudador fiscal i s’ha fet la normativa fiscal en base aquesta visió. Necssitem unes normes fiscals que tinguin en compte sobre tot l’esforç que significa els inicis i manteniment dels comerços, facilitant la renovació i l’adaptació d’establiments comercials.
Mai s’ha fet un Pla de reconversió del Comerç que tingui en compte un creixement de l’oferta basat en la viabilitat dels comerços. Molts comerços han desaparegut per ser substituis per altres negocis. S’hem fa dificil veure una ciutat o poble sense comerços als seus carrrers, els quals li donen vida i cohesió social. No s’han establit tampoc ajudes i crèdits bonificats com si n’ha hagut en la Reconversió Indústrial
Per fi comptem amb un estatut dels treballadors autònoms que s’ha anat desenvolupant lentament, però amb Organitzacions com la nostra hem conseguit el que no s’havia fet mai. Era molt necessari pels comerciants, però hem de seguir insistint amb la seva millora i, sobre tot fer el seguiment del seu desenvolupament en tots els ambits inclosus: seguretat social, fiscalitat, la morositat, el finançament, riscos laborals i formació.
Necessitem un Pacte Nacional pel Comerç, amb la participació dels grups politics i la societat econòmica i social entorn l’ordenament comercial de Catalunya per fer front a la igualtat d’oportunitats, el desenvolupament del comerç urbà i les garanties per fer possible la coexistencia dels petits mitjans i grans comerços de Catalunya.
Necessitem que els Ajuntaments, els quals són els més pròxims als comerciants puguin comptar amb recursos suficients per impulsar el Comerç de proximitat, amb inversions públiques i privades, amb millora dels aparcaments i amb nous projectes d’aquests i, amb la millora de la mobilitat i accesibilitat per una continuitat del Comerç Urbà i el seu desenvolupament i sobre tot que quan es facin obres comptin amb els comerciants per fer-ho de la millor manera i sense perjudicar el comerç de proximitat.
ASSOCIACIONISME: COMPROMISOS DE LA CTAC AMB EL SECTOR COMERÇ
És necessari per Catalunya un Pacte Nacional del Comerc que inclogui un Pla de Reconversio del Comerç i un Pla estrategic que doni impuls al Comerç de proximitat. Necessitem què a més de les Associacions de Comericiants tenir una organització a nivell català i espanyol com la CTAC i la UPTA, per aixó la Associació Catalana de Treballadors per compte propia del Vallès Oriental ens hem integrat a la CTAC sense perdre la nostra identitat, pèrque defensem els nostres interessos, perquè hem demostrat que quan hi han Organitzacions fortes l’Adminstració escolta i fa, sino seguiriem sent els invisibles... els autonoms...El comerç de proximitat no pot, no ha de morir. Perquè te una funció social i humana. Us podeu imaginar un centre de la ciutat sense botigues, jo no!
Vull recordar les paraules que va pronunciar el Sr. Balbany de Granollers Centre en una jornada que varem organitzar al Cassino de Granollers, - l’autònom de comerç no s’ha de rendir mai, te que buscar els fets diferenciadors que donin al comerç de proximitat la millor acceptació per part dels clients –
La CTAC i concretament la Sectorial Comerç que presideixo ens comprometem a fer les següents actuacions:
A. SALUT I FAMILIA. Continuar la lluita del comerç de proximitat, per la defensa del descans dominical en front als horaris de les grans superficies. Estudi de les enfermetats professionals del sector comerç, diferenciant diferents grups segons la seva activiat. Conciliació del treball i la familia.
B. CONTINUÏTAT. Defensar la necessitat d’aprovació del Pla de Mesures Urgents del comerç minorista familiar, que hem presentat al Govern a traves de la UPTA en la Taula d l’Autònom. La recuperació dels establiments perduts per l’acció de la crisi econòmica soferta amb ajudes directes del Govern (soc conscient que no es el moment econòmic oportú però no es oblidarem quan ho podem fer-ho).
C. FISCALITAT I FINANÇAMENT
1. Promoure a través de mesures fiscals o altres instruments jurídics compensacions als autònoms comerciants per la liberalització d’implantació de grans establiments comercials i d’oci.
2. En aquests moments de crisis conseguir finançament directament de l’ICO amb la mediació de les Organitzacions d’Autònoms inscrites en el Registre Oficial, tant en el finançament del circulant com per les inversions necessaries para la renovació o relleu del negoci.
3. COHESIÓ SOCIAL Lluitar perque la Generalitat de Catalunya, malgrat la llei d’ordenació del Comerç Minorista, elabori estudis d’impacte socio-econòmic davant la implantació de noves grans superficies, perquè es puguin desenvolupar polítiques actives de compènsació al comerç familiar minorista
4. SERVEI. Difondre divulgar e impulsar el comerç minorista com servei públic de proximitat, immediatessa i continuïtat personal. Impedint el deseequilibri comercial i urbanistic de la Ciutat
5. COMPETÈNCIA. Defensar la lliure competència, e impedir les pràctiques deslleals i monopolistiques, Difondre entre els autònoms la necessitat de complir les lleis i donar una imatge de transperència en el compliment de la normativa, per facilitatr les diferentes negociacions que anirem fent sota el xoplut de l’Estatut del Treballador Autònom.
6. SOSTENIBILITAT. Defensa del medio ambient, per un Centre urbà equilibrat. En el cas d’execució d’obres municipals en la via pública, planificar solucions als problemes de la mobilitat que genera en el comerç i que poden mermar l’activitat del negoci
7. PARTICIPACIÓ. La intervenció de l’autonom de comerç en la planificació urbanística, entenen aquesta com la premisa inicial per la implantació del comerç minorista en el territori. Peatonilitzar en el possible els carrers i el tancament d’aquestes per realitzar activitats lúdiques artesanals i culturals exigint aparcaments propers. Reinvidicar el carrer pel ciutadà. Afavorir els fluxes peatonals, enxamplant les voreres.
8. RELLEU I FORMACIÓ. Per convencer a les Administracions Públiques de la necesitat de fomentar el relleu generacional del comerç i el cessament de l’activitat així com la jubilació anticipada pel sector. Adaptar els programes de formació als horaris comercials fent possible l’acces de tots els comerciants.
9. ASSOCIACIÓ.- Reforç del texit associatiu dels comerciants.
Al Vallès Oriental hi treballan segons dades a març 7.205 comerciants que suposen el 23,90 % dels total dels autònoms vallesans A l’abril hem augmentat per primera vegada durant la crisis en 29 autònoms més, què podria indicar un canvi de tendència. Aqui és on Organitzacions com la CTAC poden intervenir directament per fer possible aquest catàleg d’actuacions a Catalunya i mitjançant l’Unió de Professionals i Treballador Autònoms a nivell espanyol, com ja ho hem fet amb l’Estatut del Treballador Autònom i el desenvolupament del decret aprovat per la Generalitat de Catalunya que adapta a Catalunya el Registre d’autònoms, la creació del Consell del Treball Autònom i l’establiment de les condicions i procediment de representació. Em comentava el Director General d’Industria i Empresa respecte als autònoms, - el moment en que els Autònoms han tingut unes organitzacions potents es quan ha millorat la situació - d’aquells que abans els consideraven uns invisibles, excepte per Hisenda es clar. Us encoratjo a que a nivell particular o associatiu participeu en aquesta lluita pels nostres drets, per això varem decidir l’Executiva de la CTAC obri una seu propera als autònoms a Granollers i ens agradaria tenir un altre a Mollet molt aviat. Aprofito per agraïr mitjançant l’Oscar Riu a l’UGT del Vallès Oriental les facilitats que ens donen per tal motiu.
Acabo dient què l’Unió fa la força, de la mateixa manera que ho fan els castellers per carregar un castell hem de fer els esforços tots plegats. Els autònoms ens ha faltat molt l’unió, que ens permetés negociar forts amb l’Administració, de uns anys cap aquí la tenim hem de seguir així i augmentar encara més la nostre influència davant els governants per ser escoltats.
Gràcies per escoltar-me.
