Altres acords de política industrial i laboral

Acord Social i Econòmic.

Breu resum del contingut

S'ha aprovat el passat 1 de febrer l’acord social i econòmic, que pretén donar confiança i impuls a la recuperació econòmica i dona confiança internacional als mercats, des del diàleg social i no des de la imposició legislativa com havia passat fins ara.
Tot i que el debat s’ha centrat principalment al voltant de la reforma de les pensions, l’acord té una dimensió encara més important amb la reforma de les polítiques actives i un pla de xoc per crear ocupació, un acord per acordar la política industrial, l’energètica i la política d’innovació. Al mateix temps torna a obrir les negociacions sobre la situació de la funció pública. Finalment, fa una declaració de quins aspectes cal situar en la reforma de la negociació col·lectiva i per tant posant fre a una imposició en aquesta matèria.
Acord sobre polítiques actives

Amb caràcter estructural es realitzarà la reforma de la llei: reforçant els serveis públics d’ocupació, creant itineraris individualitzats i un catàleg del serveis bàsics a la ciutadania, revisant els subsistemes de la formació professional i adaptant al territori totes les polítiques actives d’ocupació.

Pla de xoc per l’ocupació 2011-2012

Programa especial dirigit a la contractació a temps parcial, mínim 50% màxim 75%, als menors de 30 anys i persones aturades de llarga durada, amb una reducció del 100% de la cotització a les empreses de menys de 250 treballadors i del 75% a les de més, pels contractes indefinits o temporals de més sis mesos.
Programa de requalificació professional de persones que hagin esgotat la prestació d’atur.
Aquestes persones podran rebre un ajut d’acompanyament que serà del 75% de l’IPREM, amb una durada de sis mesos.
Creació, abans del 30 de setembre, d’una estratègia global per l’ocupació de les persones de més de 55 anys.

Desenvolupament de la reforma laboral

Reglament de procediment dels ERO, actualment en procés d’exposició pública.
Fons de capitalització. Creació d’un grup d’experts per estudiar els diversos casos. Els Experts seran consensuats per les parts.

Política industrial, energètica i d’innovació

Industria
Reforçar el paper dels àmbits de política industrial. Entre d’altres, els observatoris industrials.
Incorporar propostes al Plan Integral de Política Industrial.
Suport financer a les PIMES de la indústria.
Coordinació de les politiques industrials entre les administracions.
Actualitzar permanentment sectors estratègics que necessiten suport.
Energia
Creació grup de treball per definir el mix energètic.
Potenciar la reducció de C02 i les energies renovables.
Mesures d’estalvi i eficiència energètica.
Innovació
Generació de nous llocs de treball en el marc del nou model productiu.
Transferència de coneixement i cooperació públic – privat .
Impuls nous sectors i compra pública innovadora.

Funció pública

Obrir procés de diàleg a la Mesa de la Funció Pública per tractar:
- Règim de classes passives.
- Desenvolupament de l’estatut del treballador públic.
- Avaluació dels anteriors acords de la funció pública.

Criteris bàsics per la reforma de la negociació col·lectiva

Definir estructura i vertebració, de legitimació; flexibilitat interna; innovació i adaptació de continguts; de gestió; adequació de dificultats,...
L’estructura de la negociació col·lectiva correspon a l’àmbit sectorial sigui estatal o autonòmic.
Potenciar en els convenis col·lectius instrument de consulta, interpretació, solució extrajudicial de conflictes.

La reforma de las pensions i els autònoms

L’afectació que tindrà l’acord social i econòmic pactat entre els Govern de l’estat i els agents socials afecta tant als treballadors del règim general com als treballadors autònoms de la següent manera:

Jubilació ordinària

El dret a la jubilació se situa entre els 63 i 67 anys.
S’incorpora el concepte de carrera laboral per els treballadors que hagin cotitzat 38,5 anys. Per aquestes persones, l’edat de jubilació serà als 65 anys amb el 100%. El 100% als 67 anys, serà amb 37 anys de cotització.
L’aplicació serà progressiva iniciant-se el 2013 i finalitzant el 2027.

Jubilació anticipada i parcial

La jubilació anticipada serà voluntària a partir dels 63 anys i 33 anys de cotització amb coeficient reductors. El coeficient reductor anual serà del 7,5% per any d’avançament sobre l’edat ordinària de jubilació. Tot i això, la jubilació anticipada per motius de crisi, ero's, concursal,... serà a partir del 61 anys i 33 de cotització.
És mantindran les condicions d’accés a la jubilació anticipada prèvies al present acord, de tots aquells compromisos en ERO’s, conveni col·lectiu i/o acords col·lectius d’empresa, aprovats abans d’aquest acord.
La jubilació parcial actual continua als 61 anys, la cotització serà integra tant pel rellevista com pel rellevat. L’elevació de la cotització serà progressiva durant els propers 15 anys.

Període de còmput

S’amplia el període còmput de 15 a 25 anys. S'iniciarà al 2013 i serà progressiu fins els 2022.

Dones i joves

Les dones que hagin interromput la vida laboral per naixement o adopció, podran avançar l’edat de jubilació dels 67 anys un màxim de dos anys, comptant 9 mesos per cada fill.
Respecte el joves, els programes formatius, de formació professional o universitaris, tindran la mateixa protecció que els contractes formatius.

Autònoms

Les bases del règim d’autònoms experimentaran un creixement al menys similar a les del règim general.


FREDERIC MORENO
CTAC-ACTCPVO

El debat sobre l'estat de la Garriga

Intervenció de Frederic Moreno en el debat en directe per Ràdio Silenci sota el títol: (en negreta el text que no va poder manifestar per superar el temps segons el moderador)

La Garriga a debat


Com veu la Garriga actual?

LA IDENTITAT DE LA GARRIGA.

Creiem que en aquests moments hem de donar importància a les accions politiques i cíviques que afectin la pròpia identitat de la Garriga. Que temes tan significatius com una remodelació del centre o la implantació d’una Planta incineradora a la Garriga puguin afectar el desenvolupament futur de la nostra ciutat. Hem vist com els governants no han fet cas a més de 3.000 signatures i han tirat pel dret, a vegades recolzats per part de l’oposició. Què vull dir com identitat? La marca pròpia: ja no és aquell poble que era conegut per la botifarra, ni per la indústria del moble. Avui comptem també amb altres tipus d’indústria i alguna com la MIER d’alta tecnologia, però també ho ha de ser pels emprenedors que han trobat en la Garriga el lloc més adient per les seves activitats i així ho veiem, que comptem amb la presència de molts autònoms i autònomes que han volgut localitzar en la Garriga les seves activitats. Aquest, per exemple, ho tenim en la recent constitució d’una nova Associació que agrupa a Comerciants, Empresaris i Professionals de la Garriga :APROP SERVEI DE QUALITAT.

En les darreres legislatures del govern de tripartit no s’han aconseguit els objectius de millora empresarial, i han empitjorat les relacions entre els diferents partits que han participat en la política ,municipal i hi ha hagut una manca de participació ciutadana en les decisions de l’Ajuntament, cosa que durant molts anys deien que no s’havia produït.

EL REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ.

Una mostra de la lentitud de la participació és que encara està pendent d’aprovar el Reglament de Participació Ciutadana, que potser hauria millorat les relacions respecte a la rehabilitació del centre i a la modificació urbanística, com és la de Can Tamayo.

Acabarem la legislatura amb un govern en minoria que no és el mateix que va iniciar la legislatura i que és per decisió d’un sol regidor.

LA SITUACIÓ FINANCERA

Hem viscut en tota legislatura uns estats de comptes anuals amb romanents negatius de tresoreria que han suposat la necessitat de l’aprovació d’un pla de sanejament que serà una llosa pels que vulguin i puguin governar en el futur. No val l’excusa que sigui el resultat de la crisi, sinó que aquesta només ha fet que empitjorar encara més la situació que arrossegàvem amb una cursa cap endavant.

Cal afinar els números en el pressupostos; no podem tenir un pressupost tan desequilibrat que cada mes s’hagin de fer correccions pressupostàries amb modificacions de crèdit.

He demanat moltes vegades que s’especifiquin les partides pressupostàries que són degudes a compromisos obligats per decisions preses en altres administracions, i la seva corresponen partida, per conèixer quins són els desequilibris que provoquen en el pressupost i això ha afectat l’aplicació dels ingressos municipals, perquè no en tenim constància que s’hagin cobert les necessitats dels compromisos adquirits amb els ingressos d’altres admininstracions.

LA SITUACIÓ URBANÍSTICA

S’han pres decisions urbanístiques que han afectat directament els ciutadans, sense que les sol•licituds hagin tingut resposta adequada per par de l’equip de govern.

ECONOMIA PRODUCTIVA

Hem escoltat per part d’un tinent d’alcalde regidor d’urbanisme, que volia l’equip de govern volia acabar amb l’economia especulativa de la Garriga promocionant la economia productiva, però no hem vist cap acció per part del govern en aquesta direcció. És el mercat el que s‘encarrega de posar a cadascú en el seu lloc . Perquè hi hagi una vertadera economia productiva, cal prendre mesures. L’equip de govern ha convocat dues reunions amb part del teixit empresarial sense cap resultat positiu, i sobretot, cal confiança del sector i l’actual equip,de govern no genera ni generarà cap confiança a la Garriga.

Arribem al final d’una legislatura complicada, però viva i intensa en accions, però que al final ha suposat el desinterès del ciutadans, perquè les mostres d’alguns partits, en nom d'un anomenat progressisme, no ha estat entès pels ciutadans, perquè no han pogut entendre les picabaralles dels politics si no tenen com a conseqüència la solució dels seus problemes més immediats (Centre, planta de biomassa, atur, recolzament d’accions ciutadanes etc..)

COL•LABORACIÓ INTER MUNICIPAL

En aquests moment continua vigent l’Acord de Puiggraciós que permet utilitzar els recursos dels quatre ajuntaments veïns: la Garriga, l’Ametlla, El Figaró i Tagamanent, en accions conjuntes. Uns dies abans de la moció de censura vàrem firmar els regidors que representàvem a Convergència i Unió i Esquerra Republicana, l’ inici de la constitució d’una Comunitat dels quatre ajuntaments per fer conjuntament accions que quedarien reservades a ajuntaments amb més de 30.000 habitants o accions de caràcter plurimunicipal. L’actual govern no va voler continuar la tasca iniciada i va seguir només amb l’Acord de Puiggraciós i això ha donat com a resultat no poder entrar en la possibilitat de aconseguir subvencions limitada a aquestes poblacions, com ha reconegut el Regidor d’ Economia Sr. Bou.





- Inici del segon bloc

Tema 1 REFORMA DEL CENTRE DE LAGARRIGA

El desenvolupament de les obres ha suposat el manifest més clar de la ineficàcia de l’equip de govern, com ho demostren les successives pròrrogues de finalització de les obres, que ha posat com a conseqüència en perill molts negocis i el cessament de l’activitat d’ autònoms de la Garriga.

Tothom sap que modificar les condicions de venda dels comerciants i empresaris pot ocasionar pèrdues irreparables . La clientela pot modificar els seus hàbits d’ anar a comprar altres indrets.

Ho hem vist en els comerciants que han hagut de tancar o marxar del centre perquè no podien continuar les seves activitats.

Els comerciants han perdut el nivell de vendes a xifres realment preocupants, Els del Centre, en una reunió amb la Alcaldessa, indicaven que un 50% de disminució.

Però no només s’ha perjudicat activitats econòmiques amb el desenvolupament de les obres, sinó que s’ha posat en perill la convivència i les relacions sociopolítiques de la ciutat., amb un calendari d’execució que s’ha incomplert dia darrera dia. Per exemple, la majoria dels regidors vàrem demanar que es fes un ple extraordinari per parlar del desenvolupament de les obres, però l’equip de govern va considerar que la majoria del Ple Municipal podia ocasionar un problema polític per la decisió presa per l’equip de govern mitjançant la seva decisió, en el que es denomina popularment com "decretasso"., és dir, com en èpoques passades anterior a la democràcia.

S’han fet les obres sense l’ adequada prevenció de riscos laborals, tothom ha pogut ser testimoni que els treballadors no complien amb les més elementals normes de prevenció (senyalització adequada , utilització de cascs, guants etc.) Els principals perjudicats han estat la gent gran i discapacitats, que atès l’estat del Centre, no han pogut circular amb la deguda protecció.
Ja no parlem de les successives demores de finalització de les obres No val a dir que per l’existència de restes arqueològiques. Ha sigut tant ingenu l’equip de govern en no preveure que en una ciutat amb termes romanes es podien descobrir restes romanes?.

En resumen :

1. Falta de previsió que les obres podien afectar la ciutadania, sobretot la gent gran i discapacitada, amb constants modificacions d’itineraris
2. Perjudicis pels comerciants
3.Modificacions urbanístiques de dues places que no eren necessàries, i no es justificaria atesa la situació econòmica de la ciutat
4. Les obres no han beneficiat als empresaris constructors de la Garriga



Tema 2. PRESPECTIVES DE FUTUR DE LA GARRIGA

En primer lloc estic molt preocupat per si per fi aconsegueixen posar una planta incineradora a Can Tamayo, perquè això es incompatible amb la identitat de la Garriga. Com pot conciliar –se un poble modernista i termalista i el seu desenvolupament turístic, amb la presència d’una xemeneia d’incinerar residus, que pot devenir en un Centre de Residus del Vallès? Això, al menys, s’interpreta de la lectura de la justificació que fa l’Arquitecte del promotor de la planta incineradora de la Garriga. Després de molts anys d’ utilització indeguda de terrenys en un ús per sobre del que es permetia al Pla General, ens podem trobar, si no hi ha un ajuntament responsable, que es repeteixi, i ara estem parlant de problemes que poden afectar la salut, però també la identitat o marca pròpia de la Garriga.

Les arques estan buides per poder fer cap inversió, el que entri en el nou govern de la garriga té un bon panorama; el primer que haurà de fer és racionalitzar i fer racional la gestió municipal, i això no es podrà aconseguir sinó tenim bons gestors, més que politics.

S’ha de redimensionar la plantilla de personal municipal adequant-la a les vertaderes necessitats del serveis. Tots els serveis que hem hagut d’ assumir en aquests anys de mandat del tripartit, o es financien adequadament per les administracions que ens l’ha fet assumir, o no podrem assumir-los.

Respecte a la Promoció Econòmica:

• Estimular i recolzar el desenvolupament econòmic donant suport en la mesura del possible a iniciatives industrials i agropecuàries sostenibles i en especial als emprenedors locals.
• Afavorir el comerç urbà i la indústria local, fomentant la celebració de Fires i Festes al carrer i amb la difusió de productes autòctons i d’artesania local
• Mantenir la política actual de Turisme, cercant relacions inter empreses i supramunicipals amb una política global que tingui en compte la transversalitat a nivell local de: Comerç, Indústria i Turisme.
• Major respecte a l’ordenació del territori i a la protecció al medi ambient:
 El paisatge ha d’estar protegit davant l’especulació i la degradació del medi natural, garantit la supervivència de la fauna i flora locals amb especial atenció a les zones protegides especials com la XARXA 2000.
 Una ordenació del territori que ajudi el progrés local sense comprometre el futur. En l’àmbit d’urbanisme les iniciatives han de tenir especial cura en la conciliació del respecte ambiental i de la salut, amb les legitimes aspiracions del desenvolupament social i econòmic que no posin en perill la identitat ni el futur de la Garriga.




- Torn final (conclusions)


CONCLUSIONS

Acabem un mandat que ha estat molt difícil, amb una moció de censura i havent de prendre decisions polítiques de molta responsabilitat i ho vull fer agraint a tots aquells que en temps difícils m’han animat a continuar, als que han estat al meu costat, als militants i simpatitzants d’Unió de la Garriga, a la meva família, perquè han hagut de sacrificar-se molt i els he pres temps de conciliació familiar per dedicar-ho al que creia que era el meu deure com a ciutadà: servir al poble on visc.

No ha estat possible comptar en major participació ciutadana en les decisions municipals, amb una Agenda 21 que no acaba d’arrancar les acciones que la desenvolupin, sense un reglament aprovat ni voluntat política de fer-ho, tant per l’equip de govern com per l’equip majoritari de l’oposició i ho denuncio en aquesta Sala de Plens en què la meva signatura i d’altres regidors, estan en un quadre penjat per recordatori del que ens vàrem comprometre davant dels ciutadans en nom nostre i dels que representàvem en aquell moment. Ni tan sols s’ha reunit la Comissió Ciutadana de Seguiment que devia analitzar les accions de desenvolupament.

Amb una crisi econòmica que no ha d’amagar les errades dels càrrecs electes en la seva gestió política o de govern, fa necessari constituir el Consell Econòmic i Social de la Garriga amb participació dels agents socials i econòmics, tal i com vaig demanar en un Ple Municipal, i ni tan sols se m’ha contestat ni s’ha iniciat cap acció.

Per millorar l’aprofitament de recursos i generar sinergies s’hauria de constituir la Comunitat de Municipis de la Garriga, l’Ametlla, El Figaró i Tagamanent. per donar serveis comunitaris de caràcter plurimunicipal (bus, ocupació, serveis socials, events, etc.) de forma més econòmica que, amb l’estalvi de recursos, per exemple, podria ser un autobús urbà que fos aprofitat pels quatre ajuntaments i que permetés a la gent gran i menuda poder tenir accessibilitat, d’una part a una altra del seu municipi. Recordo que quasi es perd el bus de l’Ametlla a la Garriga, que,per cert, ha estat finançat exclusivament per l’Ajuntament de l’Ametlla.

S’ha de reorganitzar l’Ajuntament cercant una major eficiència i racionalitat dels serveis municipals, evitant duplicitats i transversalitats innecessàries.

Que els propers mesos puguem oferir als ciutadans unes llistes de persones que representin la millor oferta de servei al municipi, No hi ha llistes obertes, per tant és responsabilitat dels politics cercar els millors per anar a les llistes. No tot ha de ser el que encapçala la llista, tots els que tenen possibilitat de sortir elegits han de reunir condicions i capacitats adequades.

Vull creure en l’esperança d’un creixement econòmic i de valors per a tots els garriguencs i garriguenques, sense esperança no hi vida.